Crear audio en audacity

1.Ens descargem audacity i el codecs.

2. Grabem la nostra veu o una canço convertida en mP3.

3.Ens registrem a Goear.

.Pujem l'audio que em registrat a Goear .

4. Insertem l'audio al blog.

Formats bàsics i sistemes de compressió

El format d'audio
En general , un fitxer sonor pot ser de dos tipus :
·Obtingut mitjançant mostreig . Significa que cada cert interval , anomenat bitrate , s'enregistra el so analògic , per exemple , a través d'un microfon .
·Reproduït a partir de formulacions matemàtiques aplicades a bancs sonors . Els sistemes MIDI en són un exemple .
La compressió de fotxers d'audio
Un sistema de compressió és un conjunt d'algoritmes matemàtics que , aplicats al fitxer de mostreig , permeten reduir-ne la mida.
Formats i còdecs
No és el mateix format que còdec.
·El format és la manera com es genera el fitxer.
·El codec es l'argoritme de compressió que s'utilitza perquè ocupi menys espai.

Enllaç de pagines per descargar codecs:
http://www.softonic.com/s/codecs

Introducció

Multimèdia : dit de la tècnica , l'aparell , etc., que combina diversos mitjans tècnics d'informació .

Es considera que el multimèdia és tan antic com la comunicació humana, ja que en una conversa normal l'expressió és tant vocal (so) com gestual (imatge).

Això no obstant, el concepte multimèdia modern té el seu germen al 1945 quan l'enginyer i científic nord-americà Vannevar Bush, a l'article «As we may think», va proposar que els ordinadors s'utilitzessin com a suport del treball intel·lectual. Aquesta era una idea innovadora en una època on hom considerava els ordinadors com a caríssimes màquines per a fer càlculs. Arran d'això, Bush va dissenyar una màquina coneguda amb el nom de Memex ("Memory Extension") que permetria registrar, consultar i manipular associativament idees i esdeveniments acumulats de la cultura. Malgrat tot, en aquell moment aquesta concepció no era factible de construir per raons tecnològiques i eventualment va ser oblidada. Encara que mai es va fer la màquina ideada per Bush, posseïa totes les característiques ara associades amb el treball multimèdia.

Als anys 60, amb l'auge de les aplicacions multimèdia per a ordenador aquest terme va entrar a formar part del llenguatge habitual de la societat. S'ha constatat que, quan un programa d'ordinador, un document o una presentació combina adequadament els mitjans, es millora notablement l'atenció, la compressió i l'aprenentatge, ja que s'acosta una mica més a la manera habitual en què els éssers humans es comuniquen, quan empren diversos sentits per a comprendre un mateix objecte o concepte.

La utilització de tècniques multimèdia va permetre el desenvolupament de l'hipertext, una manera de lligar temes mitjançant paraules en els textos permetent l'accés a temes d'interès específic en un o diversos documents sense haver de llegir-los completament fent clic amb el ratolí en les paraules remarcades (subratllades o d'un color diferent) relacionades amb allò que el lector cerca. El programa mostra immediatament en la pantalla altres documents que contenen el text relacionat amb la paraula seleccionada. Fins i tot, es poden posar marques de posició ("bookmarks") que permetin posteriorment refer de forma senzilla l'itinerari de la cerca. Així es controla l'ordre de lectura i l'aparició de les dades en la pantalla, d'una manera més semblant a la manera humana de relacionar pensaments, en la qual el cervell va responent per lliure associació d'idees, i no seguint un fil únic i lineal.

Però la vinculació interactiva no es limita a textos solament. També es pot interaccionar amb sons, animacions i serveis d'Internet relacionats amb el tema que s'està tractant, la qual cosa ha donat origen a un nou concepte: Hipermèdia, resultat de la fusió dels conceptes hipertext i multimèdia. Els sistemes d'hipermèdia poden entendre's com a organització d'informació textual, gràfica i sonora a través de vincles que creen associacions entre informació relacionada dintre del sistema.

Actualment aquests termes es confonen i identifiquen entre si, de tal forma que en anomenar un dels conceptes anteriors (hipermèdia, hipertext o multimèdia) de forma instintiva i gairebé automàtica es pensa en els altres dos. Fruit d'aquesta interrelació d'idees i donades suport per noves necessitats de treball apareixen una sèrie d'eines ofimàtiques orientades ja no com processadors de textos, sinó com processadors hipermèdia. Aquestes aplicacions combinen certes característiques de l'hipertext dintre de documents amb elements informatius molt diversos. L' hipermèdia, i molt especialment l'hipertext, és la base funcional i estructural de la Web (World Wide Web), la xarxa mundial d'informació més utilitzada en Internet.

El multimèdia és l'ús de diversos mitjans (i.g. text, àudio, gràfics, animació, vídeo, i interactivitat) de transport de la informació, i també es refereix a l'ús de la informàtica de crear i emmagatzemar el contingut de l'experiència multimèdia. Mentre que la informació es presenta en diversos formats, el multimèdia realça l'experiència de l'usuari i la fa més fàcil i més ràpida per a prendre la informació. La presentació de la informació en diversos formats no és res de nou, però els multimèdia impliquen generalment la presentació de la informació en diversos formats digitals.

El 1965 el terme multimèdia va ser utilitzat per a descriure "l'esclatar inevitable del Plàstic", un funcionament que va combinar música de rock, el cinema i l'art del funcionament.

ESCUDO